CONCLUSIONS PRÀCTICUM I:
Amb la realització d’aquest pràcticum, he volgut apropar-me a un coneixement de les condicions reals en les que es produeix l’acció professional del psicopedagog. Aquesta acció específica de cada context d’intervenció es modifica depenen del mateix i també per tant són diferents les funcions i tasques que realitza el psicopedagog.
He de dir que m’ha resultat molt difícil des del començament, encara abans de començar, quan buscava el centre de pràctiques ja van començar els problemes i dificultats, ja que els alumnes que vivim en zones rurals a part de tenir més lluny tots els centres, aquests són pocs. Després al començament de les pràctiques ja me’n vaig adonar que no seria una tasca fàcil ja que al centre escollit la meva tutora que és una de les psicopedagogues tenia unes tasques molt tancades en l’orientació als alumnes de l’aula oberta, cosa que dificultava el meu coneixement d’intervencions a nivells més de centre. Tot i així he intentat mitjançant les converses i reunions amb la meva tutora fer una intervenció real, senzilla, però penso que molt interessant i propera al que passa als centres que al cap i a la fi és un dels objectius de qualsevol tipus de pràctiques.
He pogut aprendre dels errors, com per exemple no tenir en compte que els alumnes de l’aula oberta necessiten abans de poder treballar amb ells i més amb temes emocionals, ells necessiten comptar amb la teva confiança, coneixement i recolzament. Aquesta observació va provocar canvis dins de l’organització del taller, que a més em van permetre tenir més temps al començament de la intervenció per a poder dedicar-me a la segona fase que és la cerca de tota aquella informació del centre que era més rellevant per al cas, poder fer les entrevistes amb més tranquil•litat i també fer alguns canvis dins de l’horari que em va fer la tutora. La reflexió sobre aquest tema és que primer hem de partir de l’observació i comprensió abans d’estructurar les actuacions a realitzar en relació amb el que s’ha considerat prioritari en el context.
Ha estat un apropament a la realitat del centre, el clima que es viu entre el professorat, el coneixement de procediments concrets, coneixement i cerca del aspectes normatius i organitzatius del centre, coneixement dels joves amb problemes de conducta i amb dificultats per a seguir un ritme acadèmic dins de l’aula ordinària...Referent a aquest aspecte he de dir que ha hagut un canvi conceptual ja que abans de començar veia l’aula oberta com un tipus d’organització dels alumnes no inclusiu, que no respectava la diversitat dels alumnes i que no afavoria l’aprenentatge social, a més d’una mesura excloent. Ara després de viure aquests gairebé tres mesos amb ells i de conèixer com es treballa, quins són els referents teòrics dels quals parteixen els docents que estan implicats a l’aula oberta, el clima que es viu, la preocupació per atendre la pròpia diversitat dins l’aula, les ganes de donar suport i ajuda tant respecte als continguts com a aspectes afectius, etc, tot això ha fet que vegi les coses d’una altra forma i entengui que no sempre la solució és estar dins l’aula ordinària, que per aquests alumnes aquesta opció pot resultar la més efectiva i que el terme exclusió també es dona a les aules ordinàries quan no es té en compte l’alumne com una persona inacabada i amb un futur que pot millorar amb el nostre suport, creant expectatives positives i reals, fomentant l’autoestima i de forma general tenint en compte tots aquells aspectes que poden inferir en el seu benestar.
Quant a la persona que ha estat la meva tutora només tinc paraules d’agraïment, ha estat al meu costat quan em sorgien els problemes de com plantejar la intervenció per a que tingués sentit amb les pràctiques i amb el que hem demanava la tutora de la UOC, quan m’he trobat amb poc recolzament els primers dies de taller, m’ha aportat tota la documentació que he necessitat, reunions periòdiques...i sobretot una serenitat a l’hora de treballar i de resoldre els problemes amb els alumnes de l’aula oberta quan aquests es trobaven nerviosos, de mal humor, reaccionaven amb conductes disruptives, la major part de les vegades per que sortien de casa cadascú amb la seva motxilla ben carregada de problemes familiars i ella sabia com parlar amb ells per a crear aquell clima del tot necessari en una aula com aquesta. Per tot això només puc agrair-li la seva ajuda i recolzament.
Després de totes aquestes reflexions no puc deixar de banda fer una petita autoavaluació sobre com ha estat el meu procés durant el pràcticum i el cert és que no estic gaire contenta, tal com he dit abans em va costar molt organitzar-me, fins i tot en l’elaboració del bloc trobo que l’hauria d’haver fet d’una altra forma, però suposo que la manca de temps i el cansament físic s’acaba pagant, estic segura que hauria d’haver sigut més rigorosa en l’organització del bloc, a l’hora de fer els comentaris, les fases, anar introduint més sovint el material que he fet servir... Però sempre hem d’aprendre dels errors i si tot va bé al gener començaré a fer el segon pràcticum on estic segura podré realitzar una intervenció més adequada als meus interessos i sobretot amb un procediment molt millor estructurat, que hem permeti donar coherència i significat a la intervenció.
